ALBERT PLA

Manifestem-nos, aparteu les criatures, que el festival de jazz –¡ai, ortodoxos!– ha convidat Albert Pla. Doncs sí, perquè Albert Pla, que naturalment no té el carnet de músic de jazz, té un esperit més jazzístic que molts suposats jazzistes. Risc, valentia, consternació, humor, sarcasme, tendresa… La carrera d´Albert Pla ha estat farcida de mil ingredients que l´acosten al que hauria de ser el jazz de veritat: un exemple absolut d´inconformisme. Debut, doncs, històric al nostre festival amb un espectacle que, a més a més, respon al nostre temps trist i alacaigut. És aquesta la història d´un home atrapat en una manifestació eterna. Sol a l´escenari, Pla ens etziba la seva polèmica interpretació de la vida. “A ell li hauria agradat matar un parell de policies, o de banquers, o d’empresaris sense escrúpols, però al final, com tothom, decideix unir-se a una manifestació contra el sistema”, proclama, sense embuts, el cantautor. Una escena aparentment delirant però, en el fons, no tan allunyada de la realitat. No en direm jazz, però l´esperit s´hi acosta, i molt, perquè és lliure.